L'impulsor és el component clau de la bomba centrífuga, que es compon de diverses fulles corbes. La funció de l'impulsor és moure el motor principal. L'energia mecànica de la màquina es transmet directament al líquid per millorar l'energia de pressió estàtica i l'energia de pressió dinàmica del líquid (principalment millora l'energia de pressió estàtica). L'impulsor és un dispositiu de subministrament d'energia.
Segons la seva estructura mecànica, es pot dividir en impulsor tancat, impulsor semitancat i impulsor obert. Els impulsors s'han d'utilitzar per transportar aigua neta, a causa de la seva alta eficiència, la bomba centrífuga general adopta principalment una bomba centrífuga multietapa; L'impulsor semitancat és adequat per transportar materials que són fàcils de precipitar o que contenen partícules lleugerament, i la seva eficiència és inferior a la de l'impulsor tancat; L'impulsor obert és adequat per transportar materials que contenen més sòlids en suspensió. La seva eficiència és baixa i la pressió de transport del líquid no és alta. Segons el seu mode d'absorció de líquids, es pot dividir en tipus d'aspiració simple i tipus d'aspiració doble. El tipus d'aspiració única té una estructura senzilla i el líquid només s'inhala des d'un costat;
L'estructura de doble succió és més complexa i el líquid s'aspira des dels dos costats, que té una gran capacitat d'absorció de líquids.
Segons la forma de la fulla, es pot dividir en la fulla corbada cap enrere, la fulla radial i la fulla corbada cap endavant, perquè la fulla corbada cap enrere pot obtenir un major rendiment i energia de pressió estàtica, de manera que les bombes centrífugues utilitzen majoritàriament fulles corbades cap enrere. L'impulsor de la bomba és impulsat per girar pel motor; de manera que el medi (aigua) està sotmès a força centrífuga o força d'elevació; de manera que el medi tingui energia mecànica (energia cinètica)
El titani és un metall amb una forta tendència a la passivació. Pot formar ràpidament una pel·lícula protectora oxidant estable a l'aire i una solució aquosa oxidant o neutra. Fins i tot si la pel·lícula està danyada per algun motiu, es pot recuperar ràpidament i automàticament. Per tant, el titani té una excel·lent resistència a la corrosió en medis oxidants i neutres.
A causa del gran rendiment de passivació del titani, en molts casos, quan es posa en contacte amb metalls diferents, pot ser que no acceleri la corrosió de metalls diferents, però pot accelerar la corrosió de metalls diferents. Per exemple, en àcids no oxidants de baixa concentració, si es posa en contacte amb titani un aliatge Pb, Sn, Cu o Monel per formar un parell galvànic, la corrosió d'aquests materials s'accelera, mentre que el titani no es veu afectat. En l'àcid clorhídric, quan el titani entra en contacte amb l'acer baix en carboni, l'hidrogen generat recentment a la superfície del titani destrueix la pel·lícula d'òxid de titani, que no només provoca la fragilitat per hidrogen del titani, sinó que també accelera la corrosió del titani, que pot ser a causa de l'alta activitat del titani a l'hidrogen.
El contingut de ferro en titani té un impacte en la resistència a la corrosió en alguns mitjans. A més de les raons de les matèries primeres, la raó de l'augment del ferro és sovint que el ferro contaminat s'infiltra al cordó de soldadura durant la soldadura, donant lloc a un augment del contingut local de ferro al cordó de soldadura. En aquest moment, la corrosió té la naturalesa de la no uniformitat. Quan s'utilitzen peces de ferro per suportar equips de titani, la contaminació per ferro a la superfície de contacte de ferro de titani és gairebé inevitable i la corrosió s'accelera a la zona de contaminació de ferro, especialment en presència d'hidrogen. Quan la pel·lícula d'òxid de titani a la superfície contaminada està danyada mecànicament, l'hidrogen penetrarà al metall. Segons la temperatura, la pressió i altres condicions, l'hidrogen es difondrà en conseqüència, cosa que fa que el titani produeixi diferents graus de fragilitat per hidrogen. Per tant, l'ús de titani en sistemes de temperatura mitjana, pressió mitjana i hidrogen hauria d'evitar la contaminació per ferro superficial.
